lunes, 7 de octubre de 2013

Plató —Πλάτων Plátōn en grec, Aflatun en àrab— (ca. 21 de maig de 427 aC - 347 aC) va ser un filòsof  d'immensa influència en la Grècia clàssica que desenvolupà un sistema filosòfic, el platonisme, de gran persistència, i un centre de formació, l'Acadèmia, que gaudiren de gran popularitat entre les elits grecoromanes. Va ser deixeble de Cràtil i deSòcrates, i mestre d'Aristòtil. En comparació amb altres socràtics, és anomenat el socràtic major. El seu treball més important va ser La República (en grec Politeia, 'ciutat') en el qual subratlla la seva visió d'un estat "ideal". També va escriure Lleis i diversos diàlegs que tenen com a figura central el personatge de Sòcrates.
En els diàlegs del Timeu i el Críties, es narra la "història veritable" o alétheia -segons les seues pròpies paraules- de la civilització Atlant i de l'Illa Atlantis o Atlàntida. En el Timeu esmenta també el que ara coneixem com els sòlids platònics.No es coneixen exactament el lloc i la data de naixement de Plató, però se sap amb seguretat que pertanyia a una família aristocràtica i influent. Basant-se en fonts antigues, la majoria dels estudiosos moderns creuen que va néixer a Atenes o a Egina [b] entre 429 i 423 abans de l'Era comuna. Segons una tradició qüestionada, transmesa per Diògenes Laerci, el pare de Plató, Aristó, descendia de Codros, rei d'Atenes, i per tant també de Melant, rei de MessèniaLa família de la mare de Plató, Periccíone, es vantava d'una relació amb Soló, el famós legislador i poeta líric atenenc Periccíone era germana de Càrmides i neboda de Críties, dues figures prominents dels Trenta Tirans, el breu règim oligàrquic que va seguir a la caiguda d'Atenes al final de la Guerra del Peloponès (404-403 aC) A més de Plató, Aristó i Periccíone van tenir dos fills més, Adimant i Glaucó, i una filla, Potone, mare d'Espeusip (el nebot i successor de Plató al capdavant de la seva Acadèmia) Segons «La República», Adimant i Glaucó eren més grans que Platóperò Xenofont, en els seus Records de Sòcrates, presenta Glaucó com a més petit que Plató
Es deia que Aristó va intentar forçar Periccíone, però va fracassar en el seu propòsit; llavors el déu Apol·lo se li va aparèixer en una visió i, de resultes d’això, Aristó va deixar en pau Periccíone Una altra llegenda explicava que, quan era un bebè, una vegada, mentre dormia, unes abelles es van posar en els llavis de Plató: un auguri de la dolçor d'estil amb la que discutiria la filosofia.

Bust de Plató
Sembla que Aristó va morir quan Plató era un nen, encara que la datació exacta de la seva mort és difícil Periccíone llavors es casà amb Pirilampes, germà de la seva mare que havia servit moltes vegades com a ambaixador a la cort persa i era amic de Pèricles, el líder de la facció democràtica d'Atenes. Pirilampes ja tenia un fill d'un matrimoni anterior, Demos, que va ser famós per la seva bellesa.[11] Periccíone va donar a llum el segon fill de Pirilampes, Antifont, el germanastre de Plató que apareix en el Parmènides.
En contrast amb la discreció sobre si mateix, Plató introduia els seus familiars distingits en els seus diàlegs, o els esmentava amb certa precisió: Càrmides té un diàleg que porta el seu nom, Críties parla tant en el Càrmides com en el Protàgores, Adimant i Glaucó prenen part important en La RepúblicaA partir d'aquestes referències i altres, es pot reconstruir el seu arbre genealògic, i això suggereix una quantitat considerable d'orgull de família. Segons Burnet, "l'escena d'obertura del Càrmides és una glorificació de tota la connexió [familiar] ... Els diàlegs de Plató no són només un monument a Sòcrates, sinó també als dies més feliços de la seva pròpia família"

Data i lloc de naixement

El gramàtic Apol·lodor d'Atenes afirma en les seves Cròniques que Plató va néixer en el primer any de la 88a Olimpíada (427 aC), el setè dia del mes Targelió; segons aquesta tradició, el déu Apolo va néixer aquest dia Segons un altre dels seus biògrafs, Neantes, Plató tenia vuitanta-quatre anys d'edat quan va morir.Si acceptem la versió de Neantes, Plató era sis anys més jove que Isòcrates, i per tant va néixer en el segon any de la 87a Olimpíada, l'any que va morir Pèricles (429 aC)Segons la Suda, Plató va néixer "a Egina a la 88a Olimpíada, en el preludi de la guerra del Peloponès, i va viure 82 anys" Sir Thomas Browne també creu que Plató va néixer a la 88a OlimpíadaEls platònics del Renaixement celebraven el naixement de Plató el 7 de novembre Wilamowitz-Moellendorff estima que Plató va néixer quan Diòtim era arcont epònim, és a dir, entre el 29 de juliol del 428 aC i el 24 de juliol del 427 aC El filòleg grec Ioannis Kalitsounakis creu que el filòsof va néixer el 26 o 27 de maig del 427 aC, mentre que Jonathan Barnes considera el 428 aC com l'any de naixement de Plató Per la seva banda, Debra Nails afirma que el filòsof va néixer el 424/423 aC


Educació

Apuleu ens informa que Espeusip va lloar la rapidesa mental i la modèstia de Plató de nen, i els "primers fruits de la seva joventut, impregnada de treball dur i amor a l'estudi"Plató ha d'haver estat instruït en la gramàtica, la música i la gimnàstica pels professors més distingits del seu temps Dicearc fins i tot va dir que Plató va lluitar en els Jocs Ístmics.Plató també havia assistit a cursos de filosofia: abans de conèixer Sòcrates va tenir tracte amb Cràtil (un deixeble d'Heràclit, filòsof presocràtic destacat) i les doctrines d'Heràclit

Maduresa

Amb 21 anys va passar a formar part del cercle de Sòcrates, el qual va produir un gran canvi en les seves orientacions filosòfiques. Després de la mort de Sòcrates, Plató es va refugiar a Mègara, on va començar a escriure els seus diàlegs filosòfics.
Més tard, va viatjar durant deu anys per Egipte i diferents llocs d'Àfrica i Itàlia. A la Magna Grècia es va fer amic d'Arquites de Tàrent i va conèixer les idees dels seguidors de Parmènides. A Sicília va voler influir en la política de Dionisi Ii el va intentar convèncer d'aplicar algunes de les seves idees filosòfico-polítiques. Per aquesta causa va ser empresonat.
Aníceris de Círene va reconèixer a Plató en la venda d'esclaus i el va comprar per a tornar-li la llibertat. Després de recobrar la seva llibertat, Plató va comprar una finca en els afores d'Atenes, on va fundar un centre especialitzat en l'activitat filosòfica i cultural, al qual va donar el nom de L'Acadèmia. Va morir d'un atac de cor a un banquet a una edat avançada.
El seu fill Antifont (AntiphonἈντιφῶν) fou immortalitzar en el diàleg "Parmènides". El nom li fou donat en honor del pare de la muller de Plató, segons el costum atenenc

2 comentarios:

  1. No es extrany que no tinguis cap comentari,que has posat tots aquests colors perque no es pugui llegir el que diu? jajaja
    Ja t'ho has currat.

    ResponderEliminar