TEORIES I PENSAMENTS

Aquí  fare un petit relat de com la filosofia em fa veure la vida a travès de la vida cuotidiana i les questions que ens fem i no resolem.....

Ara estic al autobús... hi ha una dona d´uns 55-60 anys.. llegint una revista sobre plantes i flors.. concretament la Peonia...i penso en la natura que tenim en la natura que vivim....i em venen questions al cap... En realitat valorem on estem? qui som en realitat? perque fem malbe la natura si es l que ens dona vida?... perque jo mateixa estic anan amb transport públic quan podria anar a peu?....

Son teories o fets reals els que ens fan reflexionar dia a dia del que som?

Parmènides (diàleg)».

Παρμενίδης

Bust de Parmènides d'Elea
Filosofia occidental Filosofia presocràtica
Escola/tradició filosòfica:	Escola d'Elea
Idees destacades:	Determinisme, realitat absoluta
Influït per:	Pitàgores, Xenòfanes de Colofó, Heràclit d'Efes

Parmènides d'Elea (en llatí Parmenides, en grec Παρμενίδης, 570 aC-475 aC) fou un dels filòsofs més importants de l'antiga Grècia (pertany al gran grup dels presocràtics). Recollint la contraposició de Xenòfanes de Colofó entre certesa i opinió, considera que l'únic camí per arribar a la veritat és la raó. El que ens ofereixen els sentits són pures aparences: només des de la raó podem entendre l'autèntica naturalesa de les coses. Fou alumne de Xenòfanes, mestre de Zenó d'Elea i, sembla, mestre de Melissos. Considerat per molts el seu més important membre, Parmènides pertany a l'escola d'Elea.
Era fill de Pirres, i havia nascut a la colònia grega d'Elea a la Magna Grècia, que havia estat fundada poc temps abans. Era d'una família rica.
Plató diu que va anar a Atenes als 65 anys acompanyat de Zenó (de 40 anys) i es va fer amic de Sòcrates, que era llavors força jove. Això hauria passat vers l'olimpíada 80 o la 81. Eusebi diu que va florir a l'olimpíada 80. Alguns autors el fan membre de l'escola pitagòrica, però se'l considera generalment entre els eleàtics. Va deixar diverses lleis pel govern de la seva ciutat natal.
Encara que alguns historiadors creguin que no coneixia l'obra de Parmènides, alguns fragments del poema d'aquest metafísic grec fan pensar que l'obra de Parmènides, de fet era, almenys parcialment, una crítica contra el pensament d'Heràclit. Malgrat això, l'obra d'Heràclit i la de Parmènides no són tant antagòniques com pugui semblar, i, de fet, tenen algun paralelisme en comú entre l'una i l'altra.

Heràclit (desambiguació)

Heràclit

 

Heràclit d'Efes (544 aC / 535 aC - 484 aC / 475 aC) (en grec antic Ἡράκλειτος ὁ Ἐφέσιος - Herákleitos ho Ephésios - Herakleitos l'Efesi) fou un filòsof presocràtic natural d'Efes, a l'Àsia Menor, fill de Blisó. Fou un filòsof considerat de l'escola jònica encara que diferia dels seus principis en alguns punts.
Fou deixeble d'Hipàs de Metapont (un pitagòric) i de Xenòfanes de Colofó (un eleàtic). Heràclit fou mestre de Cràtil, el qual fou (al mateix temps que Sòcrates) un dels mestres de Plató. Va viatjar de jove i durant un temps va ser ermità, i al tornar a Efes li fou oferta la màxima magistratura de la ciutat, però la va transferir al seu germà. Va morir amb 60 anys i va viure al temps de la olimpíada 69, és a dir que fou posterior a Pitàgores i Hecateu, als que esmenta. Suides situa el seu floriment vers el 513 aC.
Com amb d'altres presocràtics, l'únic coneixement que ens ha arribat de la filosofia són petits fragments i cites mencionats en obres d'altres autors posteriors. Per aquest motiu, i per la forma enigmàtica en què s'expressa en les cites que n'han quedat, és conegut amb el sobrenom de l'obscur (en grec antic ὁ Σκοτεινός - ho Skoteinós) i també φυσικός. El seu sistema va quedar escrit en el llibre "sobre la natura" περὶ φύσεως del que només es conserven fragments.

                                        ISMENE

En la mitologia grega, Ismene (Ἰσμήνη) és una filla del matrimoni incestuós d'Èdip i Jocasta i germana per tant de Etèocles, Polinices i Antígona.

Quan Èdip va abdicar el tron ​​de Tebes aclaparat per la seva tragèdia, els seus fills homes van decidir compartir, alternant-se en el poder cada any. Èdip els va maleir pel tracte denigrant que li havien donat, però els germans van ignorar les seves advertències i confiar en la bona fe recíproca.

Però quan el primer any del regnat de Etèocles va arribar a la seva fi, aquest es va negar a traspassar el poder al seu germà. Polinices va reunir un grup de poderosos aliats i va intentar recuperar el tron ​​per la força mitjançant el setge que es coneix com Els set contra Tebes. En la lluita fratricida que va seguir van morir nombrosos herois tebans, com Atis, que havia estat el promès de Ismene des de la infància i va ser mort per Tideu.

Intentant posar fi a la contesa, Etèocles i Polinices es van enfrontar en lluita singular, i van acabar traspassant mútuament amb la seva espasa, el que va facilitar que el seu oncle Creont es proclamés nou rei de la ciutat.

Una de les primeres accions del tirà va ser declarar traïdor a Polinices i prohibir, sota pena de mort, que el seu cos rebés la deguda sepultura. Però Antígona va desafiar aquest decret i va sortir de la ciutat per incinerar al seu germà. Per aquest crim, i per eliminar de pas a un membre de la família perillós en potència, Creont va ordenar que Antígona fos enterrada viva en la mateixa tomba de Polinices, ignorant els precs del seu fill Hemó, que era amant de la condemnada.

Davant aquesta aberració, Ismene va declarar que havia ajudat a la seva germana i que per tant mereixia aquesta sort, tot i que realment havia estat al marge.

Finalment els déus, a través de l'endeví Tirèsias, van fer saber a Creont seva desaprovació de sengles condemnes, de manera que el tirà va canviar d'actitud i va enterrar ell mateix el cadàver de Polinices. Però ja era massa tard per Antígona, que s'havia penjat per evitar ser enterrada viva. Hemó, destrossat per la colossal tragèdia, es va suïcidar després als peus de la seva estimada Antígona. També es va suïcidar Eurídice, l'esposa de Creont i mare de Hemó, quan es va assabentar de la mort del seu fill.

Ismene intentà refer la seva vida amb la seva amant Teoclimen, però Tideu la va matar instigat per Atenea.

Filòsof Grec:

Socrates (Σωκράτης)

Filosofia occidental Filosofia de l'edat antiga
Naixement:	c. 470 aC (entre 471 i 469 aC)
Mort:	399 aC
Escola/tradició filosòfica:	Filosofia grega, Escola socràtica menor
Idees destacades:	Mètode socràtic, Ironia socràtica
Influït per:	Anaxàgores, Parmènides, Pròdic, Diotima
Influí a:	Plató, Aristòtil, Filosofia occidental
Vegeu el Portal:Filosofia

Sòcrates (Grec: Σωκράτης, Atenes, c. 470 aC - 399 aC) fou un filòsof grec, a qui es considera el fundador de la filosofia occidental. Només ens n'ha arribat informació per mitjà dels seus deixebles. En particular, els diàlegs de Plató ofereixen la font d'informació més fiable sobre Sòcrates que hi ha actualment
A partir de la descripció de Plató, Sòcrates pren renom especialment per la seva contribució al camp de l'ètica, i és també aquest Sòcrates platònic el que dóna el seu nom als conceptes de la ironia socràtica i del mètode socràtic, o elenchus. Aquest segon mètode és d'ús comú en una gran varietat de discussions; es tracta d'un mètode pedagògic en què es fan una sèrie de qüestions amb la finalitat no d'obtenir respostes concretes, sinó més aviat amb l'objectiu de fer reflexionar a l'interlocutor sobre els punts fonamentals del tema.
Les aportacions de Sòcrates també van suposar una contribució important i duradora als camps de l'epistemologia i la lògica, i la influència de les seves idees i la seva forma de pensar van posar els fonaments de la filosofia occidental que el va succeir.

Video Apología de Sócrates

Video extret del youtube que explica el Metode de  René Descartes

Plató —Πλάτων Plátōn en grec, Aflatun en àrab— (ca. 21 de maig de 427 aC - 347 aC) va ser un filòsof  d'immensa influència en la Grècia clàssica que desenvolupà un sistema filosòfic, el platonisme, de gran persistència, i un centre de formació, l'Acadèmia, que gaudiren de gran popularitat entre les elits grecoromanes. Va ser deixeble de Cràtil i deSòcrates, i mestre d'Aristòtil. En comparació amb altres socràtics, és anomenat el socràtic major. El seu treball més important va ser La República (en grec Politeia, 'ciutat') en el qual subratlla la seva visió d'un estat "ideal". També va escriure Lleis i diversos diàlegs que tenen com a figura central el personatge de Sòcrates.

En els diàlegs del Timeu i el Críties, es narra la "història veritable" o alétheia -segons les seues pròpies paraules- de la civilització Atlant i de l'Illa Atlantis o Atlàntida. En el Timeu esmenta també el que ara coneixem com els sòlids platònics.No es coneixen exactament el lloc i la data de naixement de Plató, però se sap amb seguretat que pertanyia a una família aristocràtica i influent. Basant-se en fonts antigues, la majoria dels estudiosos moderns creuen que va néixer a Atenes o a Egina [b] entre 429 i 423 abans de l'Era comuna. Segons una tradició qüestionada, transmesa per Diògenes Laerci, el pare de Plató, Aristó, descendia de Codros, rei d'Atenes, i per tant també de Melant, rei de MessèniaLa família de la mare de Plató, Periccíone, es vantava d'una relació amb Soló, el famós legislador i poeta líric atenenc Periccíone era germana de Càrmides i neboda de Críties, dues figures prominents dels Trenta Tirans, el breu règim oligàrquic que va seguir a la caiguda d'Atenes al final de la Guerra del Peloponès (404-403 aC) A més de Plató, Aristó i Periccíone van tenir dos fills més, Adimant i Glaucó, i una filla, Potone, mare d'Espeusip (el nebot i successor de Plató al capdavant de la seva Acadèmia) Segons «La República», Adimant i Glaucó eren més grans que Platóperò Xenofont, en els seus Records de Sòcrates, presenta Glaucó com a més petit que Plató

Es deia que Aristó va intentar forçar Periccíone, però va fracassar en el seu propòsit; llavors el déu Apol·lo se li va aparèixer en una visió i, de resultes d’això, Aristó va deixar en pau Periccíone Una altra llegenda explicava que, quan era un bebè, una vegada, mentre dormia, unes abelles es van posar en els llavis de Plató: un auguri de la dolçor d'estil amb la que discutiria la filosofia.

Bust de Plató

Sembla que Aristó va morir quan Plató era un nen, encara que la datació exacta de la seva mort és difícil Periccíone llavors es casà amb Pirilampes, germà de la seva mare que havia servit moltes vegades com a ambaixador a la cort persa i era amic de Pèricles, el líder de la facció democràtica d'Atenes. Pirilampes ja tenia un fill d'un matrimoni anterior, Demos, que va ser famós per la seva bellesa.^[11] Periccíone va donar a llum el segon fill de Pirilampes, Antifont, el germanastre de Plató que apareix en el Parmènides.

En contrast amb la discreció sobre si mateix, Plató introduia els seus familiars distingits en els seus diàlegs, o els esmentava amb certa precisió: Càrmides té un diàleg que porta el seu nom, Críties parla tant en el Càrmides com en el Protàgores, Adimant i Glaucó prenen part important en La RepúblicaA partir d'aquestes referències i altres, es pot reconstruir el seu arbre genealògic, i això suggereix una quantitat considerable d'orgull de família. Segons Burnet, "l'escena d'obertura del Càrmides és una glorificació de tota la connexió [familiar] ... Els diàlegs de Plató no són només un monument a Sòcrates, sinó també als dies més feliços de la seva pròpia família"

Data i lloc de naixement

El gramàtic Apol·lodor d'Atenes afirma en les seves Cròniques que Plató va néixer en el primer any de la 88a Olimpíada (427 aC), el setè dia del mes Targelió; segons aquesta tradició, el déu Apolo va néixer aquest dia Segons un altre dels seus biògrafs, Neantes, Plató tenia vuitanta-quatre anys d'edat quan va morir.Si acceptem la versió de Neantes, Plató era sis anys més jove que Isòcrates, i per tant va néixer en el segon any de la 87a Olimpíada, l'any que va morir Pèricles (429 aC)Segons la Suda, Plató va néixer "a Egina a la 88a Olimpíada, en el preludi de la guerra del Peloponès, i va viure 82 anys" Sir Thomas Browne també creu que Plató va néixer a la 88a OlimpíadaEls platònics del Renaixement celebraven el naixement de Plató el 7 de novembre Wilamowitz-Moellendorff estima que Plató va néixer quan Diòtim era arcont epònim, és a dir, entre el 29 de juliol del 428 aC i el 24 de juliol del 427 aC El filòleg grec Ioannis Kalitsounakis creu que el filòsof va néixer el 26 o 27 de maig del 427 aC, mentre que Jonathan Barnes considera el 428 aC com l'any de naixement de Plató Per la seva banda, Debra Nails afirma que el filòsof va néixer el 424/423 aC

Educació

Apuleu ens informa que Espeusip va lloar la rapidesa mental i la modèstia de Plató de nen, i els "primers fruits de la seva joventut, impregnada de treball dur i amor a l'estudi"Plató ha d'haver estat instruït en la gramàtica, la música i la gimnàstica pels professors més distingits del seu temps Dicearc fins i tot va dir que Plató va lluitar en els Jocs Ístmics.Plató també havia assistit a cursos de filosofia: abans de conèixer Sòcrates va tenir tracte amb Cràtil (un deixeble d'Heràclit, filòsof presocràtic destacat) i les doctrines d'Heràclit

Maduresa

Amb 21 anys va passar a formar part del cercle de Sòcrates, el qual va produir un gran canvi en les seves orientacions filosòfiques. Després de la mort de Sòcrates, Plató es va refugiar a Mègara, on va començar a escriure els seus diàlegs filosòfics.

Més tard, va viatjar durant deu anys per Egipte i diferents llocs d'Àfrica i Itàlia. A la Magna Grècia es va fer amic d'Arquites de Tàrent i va conèixer les idees dels seguidors de Parmènides. A Sicília va voler influir en la política de Dionisi Ii el va intentar convèncer d'aplicar algunes de les seves idees filosòfico-polítiques. Per aquesta causa va ser empresonat.

Aníceris de Círene va reconèixer a Plató en la venda d'esclaus i el va comprar per a tornar-li la llibertat. Després de recobrar la seva llibertat, Plató va comprar una finca en els afores d'Atenes, on va fundar un centre especialitzat en l'activitat filosòfica i cultural, al qual va donar el nom de L'Acadèmia. Va morir d'un atac de cor a un banquet a una edat avançada.

El seu fill Antifont (Antiphon, Ἀντιφῶν) fou immortalitzar en el diàleg "Parmènides". El nom li fou donat en honor del pare de la muller de Plató, segons el costum atenenc

Filosofia

La filosofia (del grec  philo-sophia, "amor per la saviesa") és una disciplina en què els filòsofs, per mitjà de la lògica i el raonament, cerquen donar una explicació de tots els coneixements possibles i del lloc que ocupa l'home en la naturalesa. També ha estat definida com l'estudi dels conceptes i principis més fonamentals i generals relacionats amb el pensament, l'acció i la realitat. La filosofia és un camp d'estudi que inclou diverses subdisciplines com l'estètica, l'epistemologia, l'ètica, la lògica i la metafísica. El mètode fonamental de la filosofia és l'ús del raonament per avaluar els arguments. Tanmateix, l'abast i la metodologia de la filosofia no són rígids. Allò que representa la filosofia és un tema discutit i varia d'acord a les diferents tradicions filosòfiques.

Racionalisme i empirisme

Articles principals: Racionalisme i Empirisme

René Descartes fou el més destacat filòsof mecanicista.

 

En un sentit general, el racionalisme és qualsevol postura que emfasitzi el paper o la importància de la  raó humana. Portant-ho a l'extrem, el racionalisme radical intenta basar tot el coneixement únicament en la raó.  el racionalisme parteix de premisses que no poden ser negades de forma coherent, i després intenta deduir-ne d'aquestes tot possible objecte de coneixement.
Es considera el primer racionalista, en aquest sentit més general, a Parmènides (segle VI-V aC), que va argumentar que és impossible dubtar que el pensament de fet existeix. Però el pensament requereix un objecte de pensament, alguna cosa més enllà del propi pensament. Parmènides va deduir que el que realment existeix ha de tenir certes propietats -per exemple, que no pot començar a existir o deixar d'existir, que és una unitat coherent, i que roman igual eternament-. Zenó  Deixeble de Parmènides, va argumentar que el moviment és impossible racionalment, donat que això suposa una contradicció lògica.
Platò  (427–347 aC) també va ser influït per Parmènides, però va combinar el racionalisme amb un tipus de Realisme. La feina del filòsof és considerar l'ésser i l'essència  de les coses. Però la característica de les essències és que són universals. La naturalesa d'un home, un triangle, un arbre, s'aplica a tots els homes, tots els triangles, tots els arbres. Plató va argumentar que aquestes essències són independents de la ment  però que els humans, i en particular els filòsofs, poden arribar a conèixer per la raó, ignorant les distraccions a què indueixen els sentits.

Filosofia i simbolisme: Bloc dedicat a persones que adoren i entenen el simbolisme i filosofia

La Natura:Res no existeix fora de la natura, i en cada forma creada rau implícit el misteri de la creació.

L'essència de la vida és una, immutable i eterna, no varia amb el pas del temps ni amb l'esdevenir de les diferents cultures o civilitzacions. Tant la natura, en el seu conjunt, com cada una de les seves criatures en particular en participen. L'essència és invisible i intangible i l'home és l'únic ser que té la capacitat de conèixer-la perquè és l'únic dotat de consciència.