TEORIES I PENSAMENTS

Aquí  fare un petit relat de com la filosofia em fa veure la vida a travès de la vida cuotidiana i les questions que ens fem i no resolem.....

Ara estic al autobús... hi ha una dona d´uns 55-60 anys.. llegint una revista sobre plantes i flors.. concretament la Peonia...i penso en la natura que tenim en la natura que vivim....i em venen questions al cap... En realitat valorem on estem? qui som en realitat? perque fem malbe la natura si es l que ens dona vida?... perque jo mateixa estic anan amb transport públic quan podria anar a peu?....

Son teories o fets reals els que ens fan reflexionar dia a dia del que som?

Parmènides (diàleg)».

Παρμενίδης

Bust de Parmènides d'Elea
Filosofia occidental Filosofia presocràtica
Escola/tradició filosòfica:	Escola d'Elea
Idees destacades:	Determinisme, realitat absoluta
Influït per:	Pitàgores, Xenòfanes de Colofó, Heràclit d'Efes

Parmènides d'Elea (en llatí Parmenides, en grec Παρμενίδης, 570 aC-475 aC) fou un dels filòsofs més importants de l'antiga Grècia (pertany al gran grup dels presocràtics). Recollint la contraposició de Xenòfanes de Colofó entre certesa i opinió, considera que l'únic camí per arribar a la veritat és la raó. El que ens ofereixen els sentits són pures aparences: només des de la raó podem entendre l'autèntica naturalesa de les coses. Fou alumne de Xenòfanes, mestre de Zenó d'Elea i, sembla, mestre de Melissos. Considerat per molts el seu més important membre, Parmènides pertany a l'escola d'Elea.
Era fill de Pirres, i havia nascut a la colònia grega d'Elea a la Magna Grècia, que havia estat fundada poc temps abans. Era d'una família rica.
Plató diu que va anar a Atenes als 65 anys acompanyat de Zenó (de 40 anys) i es va fer amic de Sòcrates, que era llavors força jove. Això hauria passat vers l'olimpíada 80 o la 81. Eusebi diu que va florir a l'olimpíada 80. Alguns autors el fan membre de l'escola pitagòrica, però se'l considera generalment entre els eleàtics. Va deixar diverses lleis pel govern de la seva ciutat natal.
Encara que alguns historiadors creguin que no coneixia l'obra de Parmènides, alguns fragments del poema d'aquest metafísic grec fan pensar que l'obra de Parmènides, de fet era, almenys parcialment, una crítica contra el pensament d'Heràclit. Malgrat això, l'obra d'Heràclit i la de Parmènides no són tant antagòniques com pugui semblar, i, de fet, tenen algun paralelisme en comú entre l'una i l'altra.

Heràclit (desambiguació)

Heràclit

 

Heràclit d'Efes (544 aC / 535 aC - 484 aC / 475 aC) (en grec antic Ἡράκλειτος ὁ Ἐφέσιος - Herákleitos ho Ephésios - Herakleitos l'Efesi) fou un filòsof presocràtic natural d'Efes, a l'Àsia Menor, fill de Blisó. Fou un filòsof considerat de l'escola jònica encara que diferia dels seus principis en alguns punts.
Fou deixeble d'Hipàs de Metapont (un pitagòric) i de Xenòfanes de Colofó (un eleàtic). Heràclit fou mestre de Cràtil, el qual fou (al mateix temps que Sòcrates) un dels mestres de Plató. Va viatjar de jove i durant un temps va ser ermità, i al tornar a Efes li fou oferta la màxima magistratura de la ciutat, però la va transferir al seu germà. Va morir amb 60 anys i va viure al temps de la olimpíada 69, és a dir que fou posterior a Pitàgores i Hecateu, als que esmenta. Suides situa el seu floriment vers el 513 aC.
Com amb d'altres presocràtics, l'únic coneixement que ens ha arribat de la filosofia són petits fragments i cites mencionats en obres d'altres autors posteriors. Per aquest motiu, i per la forma enigmàtica en què s'expressa en les cites que n'han quedat, és conegut amb el sobrenom de l'obscur (en grec antic ὁ Σκοτεινός - ho Skoteinós) i també φυσικός. El seu sistema va quedar escrit en el llibre "sobre la natura" περὶ φύσεως del que només es conserven fragments.

                                        ISMENE

En la mitologia grega, Ismene (Ἰσμήνη) és una filla del matrimoni incestuós d'Èdip i Jocasta i germana per tant de Etèocles, Polinices i Antígona.

Quan Èdip va abdicar el tron ​​de Tebes aclaparat per la seva tragèdia, els seus fills homes van decidir compartir, alternant-se en el poder cada any. Èdip els va maleir pel tracte denigrant que li havien donat, però els germans van ignorar les seves advertències i confiar en la bona fe recíproca.

Però quan el primer any del regnat de Etèocles va arribar a la seva fi, aquest es va negar a traspassar el poder al seu germà. Polinices va reunir un grup de poderosos aliats i va intentar recuperar el tron ​​per la força mitjançant el setge que es coneix com Els set contra Tebes. En la lluita fratricida que va seguir van morir nombrosos herois tebans, com Atis, que havia estat el promès de Ismene des de la infància i va ser mort per Tideu.

Intentant posar fi a la contesa, Etèocles i Polinices es van enfrontar en lluita singular, i van acabar traspassant mútuament amb la seva espasa, el que va facilitar que el seu oncle Creont es proclamés nou rei de la ciutat.

Una de les primeres accions del tirà va ser declarar traïdor a Polinices i prohibir, sota pena de mort, que el seu cos rebés la deguda sepultura. Però Antígona va desafiar aquest decret i va sortir de la ciutat per incinerar al seu germà. Per aquest crim, i per eliminar de pas a un membre de la família perillós en potència, Creont va ordenar que Antígona fos enterrada viva en la mateixa tomba de Polinices, ignorant els precs del seu fill Hemó, que era amant de la condemnada.

Davant aquesta aberració, Ismene va declarar que havia ajudat a la seva germana i que per tant mereixia aquesta sort, tot i que realment havia estat al marge.

Finalment els déus, a través de l'endeví Tirèsias, van fer saber a Creont seva desaprovació de sengles condemnes, de manera que el tirà va canviar d'actitud i va enterrar ell mateix el cadàver de Polinices. Però ja era massa tard per Antígona, que s'havia penjat per evitar ser enterrada viva. Hemó, destrossat per la colossal tragèdia, es va suïcidar després als peus de la seva estimada Antígona. També es va suïcidar Eurídice, l'esposa de Creont i mare de Hemó, quan es va assabentar de la mort del seu fill.

Ismene intentà refer la seva vida amb la seva amant Teoclimen, però Tideu la va matar instigat per Atenea.

Filòsof Grec:

Socrates (Σωκράτης)

Filosofia occidental Filosofia de l'edat antiga
Naixement:	c. 470 aC (entre 471 i 469 aC)
Mort:	399 aC
Escola/tradició filosòfica:	Filosofia grega, Escola socràtica menor
Idees destacades:	Mètode socràtic, Ironia socràtica
Influït per:	Anaxàgores, Parmènides, Pròdic, Diotima
Influí a:	Plató, Aristòtil, Filosofia occidental
Vegeu el Portal:Filosofia

Sòcrates (Grec: Σωκράτης, Atenes, c. 470 aC - 399 aC) fou un filòsof grec, a qui es considera el fundador de la filosofia occidental. Només ens n'ha arribat informació per mitjà dels seus deixebles. En particular, els diàlegs de Plató ofereixen la font d'informació més fiable sobre Sòcrates que hi ha actualment
A partir de la descripció de Plató, Sòcrates pren renom especialment per la seva contribució al camp de l'ètica, i és també aquest Sòcrates platònic el que dóna el seu nom als conceptes de la ironia socràtica i del mètode socràtic, o elenchus. Aquest segon mètode és d'ús comú en una gran varietat de discussions; es tracta d'un mètode pedagògic en què es fan una sèrie de qüestions amb la finalitat no d'obtenir respostes concretes, sinó més aviat amb l'objectiu de fer reflexionar a l'interlocutor sobre els punts fonamentals del tema.
Les aportacions de Sòcrates també van suposar una contribució important i duradora als camps de l'epistemologia i la lògica, i la influència de les seves idees i la seva forma de pensar van posar els fonaments de la filosofia occidental que el va succeir.

Video Apología de Sócrates

Video extret del youtube que explica el Metode de  René Descartes